Integració Sensorial
Des dels primers moments de vida, el cervell aprèn a organitzar i interpretar la informació que rep dels sentits per poder respondre de manera adequada a l’entorn. Aquest procés, anomenat Integració Sensorial, permet que el sistema nerviós combini les sensacions del propi cos i del medi (tacte, moviment, visió, audició, olfacte, gust…) per comprendre el que passa i actuar-hi de forma coherent.
Quan el processament sensorial és adequat, tot això passa de manera automàtica i natural. Però en alguns infants, el cervell no interpreta correctament la informació sensorial, cosa que pot dificultar la regulació, la coordinació, l’atenció o el comportament. La teràpia d’integració sensorial ajuda aquests nens a processar millor els estímuls, oferint respostes més organitzades i adaptades, i afavorint així el seu desenvolupament motriu, cognitiu, emocional i social.
Metodologia
La intervenció es pot realitzar de manera individual o grupal, sempre adaptada a les necessitats, demandes i característiques de cada infant. El treball es desenvolupa en un context de joc, partint de la motivació intrínseca i de les preferències sensorials i lúdiques de cada nen o nena, fomentant-ne la participació activa.
L’espai està equipat amb materials i recursos específics que permeten crear una experiència sensorial personalitzada. El/la terapeuta guia l’activitat ajustant el tipus, la intensitat i la qualitat dels estímuls sensorials perquè l’infant pugui respondre de manera més organitzada, adaptada i satisfactòria a les demandes del joc.
No es busca ensenyar habilitats de forma directa, sinó afavorir que el sistema nerviós processi la informació de manera més eficient, facilitant així el desenvolupament progressiu de noves habilitats motores, cognitives, emocionals, socials i conductuals.
El processament sensorial és la capacitat del cervell per rebre, organitzar i interpretar la informació que arriba dels sentits per donar respostes adequades a les demandes del cos i de l’entorn. Quan aquest procés no funciona correctament, parlem de Disfunció en el Processament Sensorial (DPS): el sistema nerviós no integra bé la informació, i això pot afectar la conducta, l’atenció, la motricitat, l’aprenentatge o la regulació emocional.
Els infants amb DPS poden mostrar hiperreactivitat o hiporeactivitat als estímuls (sorolls, moviments, textures…), cercar sensacions de manera constant o bé mostrar-se passius i desconnectats. També poden tenir dificultats en la coordinació, la planificació motriu o la interacció social, afectant la seva participació en les activitats quotidianes.
La Teràpia Ocupacional basada en la Integració Sensorial ajuda a l’infant a processar millor els estímuls, a regular-se i a desenvolupar habilitats motores, cognitives, emocionals i socials que li permetin una participació més autònoma, organitzada i satisfactòria en el seu dia a dia.